miércoles, 20 de febrero de 2019


FE BAHÁ'Í- NOU PORTES

El dia 16 de febrer va començar el cicle “Diàlegs interreligiosos a l’entorn dels fogons”, una proposta organitzada conjuntament amb Casa Turca Barcelona. La nostra experiència ens diu que és possible conèixer una tradició religiosa a partir del fet alimentari. L’alimentació ens permet identificar-nos, mostrar qui som com a grup. Per això mateix dóna l’oportunitat als altres de conèixer-nos, afegint un aspecte important: la comensalitat, el compartir amb aquests altres qui som. Identificar una manera d’alimentar-se amb un grup social o cultural és tasca ben difícil: fugim d’estereotips i per això mateix, afirmem que no existeix una cuina associada a un grup. Efectivament, la gramàtica culinària es declina en cada petit grup humà, i per això podem parlar de tantes cuines com grups familiars o comunitaris existeixen. Cadascun d’aquests donarà el seu “aire” familiar. Tanmateix, i tenint present aquesta premissa, també és possible constatar que, gràcies a la capacitat simbòlica de l’ésser humà, la materialització de les idees, creences o experiències compartides, possibilita l’existència de “construccions” alimentàries –plats- que mostren aquestes idees, creences o experiències, i que, com dèiem, faciliten que algú altre les comparteixi.

La proposta que desenvolupem enguany va començar amb la comunitat Bahá’í i gira a l’entorn del cicle de la vida. Un grup desconegut per a moltes persones, que té una comunitat molt viva a Barcelona i a d’altres poblacions catalanes. Una fe que es caracteritza per la seva apertura a les altres tradicions. La Fe Bahá’í, fe monoteista nascuda a l’Iran al segle XIX, té vocació interreligiosa. Per això mateix, els seus temples tenen nou portes, perquè d’aquesta manera expressen la capacitat per obrir-se i acollir als altres. L’austeritat, la simplicitat, també formen part dels seus trets identitaris. Sense ritus ni celebracions visibles, els bahá’í es reuneixen per compartir textos i pregar. Tampoc veiem en l’alimentació expressions molt clares de la seva identitat com a grup. Tanmateix, és possible delimitar algunes elaboracions per a moments puntuals, com per exemple, per als casaments: en aquests casos, el que determina el plat cuinat és l’elaboració (complexa, que requereix temps) i els ingredients. D’aquesta manera, es mostra el to festiu i excepcional de la reunió: el que es menja també es extraordinari i “ric”, en el sentit de poc usual (pels ingredients o el temps de preparació). La comunitat Bahá’í ens va obsequiar amb una preparació originària de l’Iran: arrós i dues salses, una amb carn (Khoresh Fesenjun), i l’altra amb albergínies, Gheymeh Bademjan, a més d’una magnífica entrada d’amanida amb cogombre i tomàquet i salsa de yogurt (Mast Khiar). Per postres, una contundent –i deliciosa- pasta de farina i ous, Zoolbia Bamieh .

La trobada no va finalitzar amb el dinar, doncs després de la cuina i la taula (activitat que vam portar a terme a Migra), els Bahá’í ens van obrir les portes de la seva comunitat (una nova proposta que hem encetat aquest curs): la pregària conjunta i la conversa distesa van marcar el final d’una excepcional jornada compartida, en la que, el fet alimentari va permetre generar i mantenir vincles entre tots nosaltres.



https://www.thepersianpot.com/recipe/mast-khiar-yougurt-cucumber-dip/


No hay comentarios:

Publicar un comentario