Dissabte passat, dia 21 de Gener, vam celebrar una nova sessió de les "trobades interreligioses a l'entorn dels fogons". Una sessió més que ens apropa a l'experiència espiritual d'una tradició religiosa, en aquest cas, la tradició Bahá'í. Molts de nosaltres desconeixíem els principals trets d'aquesta fe: on neixen, quines són les seves creences, pràctiques...Per què no atansar-nos-hi des del fet alimentari?
L'alimentació crea identitat. "Som el que mengem", ens recorda la dita. I així, podem mostrar als altres "qui som", com a col.lectiu: en aquest cas, un grup de persones que comparteix unes creences i una pràctica religiosa.
Ens va sorprendre comprovar com una tradició que cerca la unitat de tota la humanitat, precisament, pel fet de trobar-se tan dispersa arreu del món, mostra una gran diversitat de cuines. També ens va semblar remarcable que la Fe Bahá'í, al no tenir una pràctica ritual sistematizada, tampoc associa uns "plats" a aquesta estructuració de la vida religiosa. Al contrari, els bahá'ís tenen tants plats com persones, tantes preparacions com tradicions, cultures...Les declinacions culinàries són, en aquest cas, infinites.
La nostra aproximació a la Fe Bahá'í es va portar a terme de la mà d'un grup majoritàriament d'origen iranià, la qual cosa va fer que les preparacions estiguessin impregnades dels aromes, condiments i aliments base de les cuines d'aquesta zona del món. Tot i que...hi ha qui diu que hi ha tantes cuines com persones:tantes maneres de fer com caràcters, com famílies... i això ho vam poder notar: els nostres anfitrions van acostar-nos a les cuines iranianes amb una manera de fer cordial.
Per això mateix, la paraula que guardem a la memòria després de la trobada és aquesta: cordialitat.
Els bahá'ís, acostumats a la persecució per motius d'intolerància religosa, semblen haver desenvolupat una sensibilitat especial cap a la cultura de l'acollida, i un sentit d'adaptació a tota mena d'ambients. Dissabte ho vam viure així: persones acollidores i diligents: ràpides en el tracte càlid i també obertes a ser rebuts per l'altre. Persones que es van desviure perquè tot "anés bé".
La cuina, en pocs minuts va començar a convertir-se en un bullici de gent, amunt i avall, "com a casa", tothom compartint culleres, passant-se la sal, agafant el ganivet per donar un cop de mà....El grup d'anfitrions, potser una mica sorprès inicialment, per les "confiances", es va anar fent a la col.laboració, tan espontània com eficaç.
Un respir ens va permetre anar amb un dels nostres anfitrions al menjador: vam gaudir d'una conversa on vam poder aclarir aspectes d'aquesta pràctica religiosa, sovint desconeguda, però present a tot l'Estat.
L'àpat va ser magnífic: la sort de plats diversos amb els què els nostres anfitrions ens van regalar ens va fer emmudir per uns instants:"deliciós" va ser el mot exclamat finalment amb unanimitat.
I així, impregnats de cordialitat i saber estar, ens vam acomiadar dels nostres, a partir d'ara, amics i amigues. I és que el fet alimentari no només permet expressar qui som, també ens convida a crear vincles.
