FE BAHÁ'Í- NOU PORTES
El dia 16 de febrer va començar el cicle “Diàlegs interreligiosos a l’entorn dels fogons”, una proposta organitzada conjuntament amb Casa Turca Barcelona. La nostra experiència ens diu que és possible conèixer una tradició religiosa a partir del fet alimentari. L’alimentació ens permet identificar-nos, mostrar qui som com a grup. Per això mateix dóna l’oportunitat als altres de conèixer-nos, afegint un aspecte important: la comensalitat, el compartir amb aquests altres qui som. Identificar una manera d’alimentar-se amb un grup social o cultural és tasca ben difícil: fugim d’estereotips i per això mateix, afirmem que no existeix una cuina associada a un grup. Efectivament, la gramàtica culinària es declina en cada petit grup humà, i per això podem parlar de tantes cuines com grups familiars o comunitaris existeixen. Cadascun d’aquests donarà el seu “aire” familiar. Tanmateix, i tenint present aquesta premissa, també és possible constatar que, gràcies a la capacitat simbòlica de l’ésser humà, la materialització de les idees, creences o experiències compartides, possibilita l’existència de “construccions” alimentàries –plats- que mostren aquestes idees, creences o experiències, i que, com dèiem, faciliten que algú altre les comparteixi.
La proposta que desenvolupem enguany va
començar amb la comunitat Bahá’í i gira a l’entorn del cicle de la vida. Un
grup desconegut per a moltes persones, que té una comunitat molt viva a
Barcelona i a d’altres poblacions catalanes. Una fe que es caracteritza per la seva
apertura a les altres tradicions. La Fe Bahá’í, fe monoteista nascuda a l’Iran
al segle XIX, té vocació interreligiosa. Per això mateix, els seus temples
tenen nou portes, perquè d’aquesta manera expressen la capacitat per obrir-se i
acollir als altres. L’austeritat, la simplicitat, també formen part dels seus
trets identitaris. Sense ritus ni celebracions visibles, els bahá’í es
reuneixen per compartir textos i pregar. Tampoc veiem en l’alimentació
expressions molt clares de la seva identitat com a grup. Tanmateix, és possible
delimitar algunes elaboracions per a moments puntuals, com per exemple, per als
casaments: en aquests casos, el que determina el plat cuinat és l’elaboració
(complexa, que requereix temps) i els ingredients. D’aquesta manera, es mostra
el to festiu i excepcional de la reunió: el que es menja també es extraordinari
i “ric”, en el sentit de poc usual (pels ingredients o el temps de preparació).
La comunitat Bahá’í ens va obsequiar amb una preparació originària de l’Iran: arrós
i dues salses, una amb carn (Khoresh Fesenjun), i l’altra amb albergínies, Gheymeh
Bademjan, a més d’una magnífica entrada d’amanida amb cogombre i tomàquet i
salsa de yogurt (Mast Khiar). Per postres, una contundent –i deliciosa- pasta
de farina i ous, Zoolbia Bamieh .
La trobada no va finalitzar amb el
dinar, doncs després de la cuina i la taula (activitat que vam portar a terme a
Migra), els Bahá’í ens van obrir les portes de la seva comunitat (una nova proposta
que hem encetat aquest curs): la pregària conjunta i la conversa distesa van
marcar el final d’una excepcional jornada compartida, en la que, el fet
alimentari va permetre generar i mantenir vincles entre tots nosaltres.
